Participació Maasai a la Trailwalker 2015 i 10 Maasais al Camí dels Ibers de La Roca del Vallès

Per cinquè any consecutiu, els Maasais no vam faltar a la cita de la Trailwalker Intermón Oxfam. Aquesta vegada els integrants de l’equip eren uns altres, com cada any, però tan se val quan del que es tracta és mantenir viu l’esperit Maasai.

Dels ultres es podrien explicar centenars d’anècdotes durant totes les hores que dura la prova. Això fa que siguin proves molt especials i emotives. Aquesta no va ser menys. Quatre corredors/es van començar a córrer i dos persones van fer d’assistència. Això sobre el paper, però sabeu la quantitat de Maasais que van venir a animar durant tot el dia? Sabeu el que es pot arribar a sentir durant aquest dia?

No explicarem ritmes, ni resultats, ni marques,...volem explicar sentiments que vam viure. I voldríem resumir-los en tres... de la mà de Xavi Manso:

-Cinc quilòmetres abans d’arribar a Girona, al Jaume se li clava el genoll. No pot ni caminar. Moment crític, molt crític. Ningú parla. La seva cara de dolor ho diu tot. Nosaltres estem tranquils, no passa res, som un equip i, evidentment, no el deixarem allà tirat. Ens és igual el temps, ens és igual la posició...coix completament i amb llàgrimes als ulls arribem a Girona.  Ens plantegem plegar, però Jaume ens agafa a tots i, plorant, ens diu que de cap manera, tots cap endavant i...bufff!!!!!

-Travessem una Girona plena de gent, en solitari, ens falta alguna cosa, anem coixos. No ens havíem recuperat encara del cop moral, quan, davant del Cuartel de la Guàrdia Civil (té collons), en Martí té una estrebada al bessó que el deixa sec. S’asseu a un banc. Ens mirem, no sabem què fer...dubtes, indecisions,...”com no marxeu d’aquí immediatament us foto una puntada al cul a tots dos que flipareu”. Cadascú expressa els sentiments com vol o, com pot, però us ben asseguro que en aquell moment era just el que necessitàvem per continuar.

-Ens queden 40 quilòmetres per endavant. Les cames a tope, però l’esperit fluixet, molt fluixet. Avancem a bon ritme i tenim el segon equip a la vista. Arribem a Llagostera, quilòmetre 80. El Xavi, comença a vomitar i tremolar de fred. El cuiden com si fos un nen. Nervis, molts nervis, impotència, les cames a 100, però la panxa no el deixa ni menjar ni beure. La Louise s’asseu a una cadira li dona el pit al seu petit Sam, s’aixeca i diu: “Xavi, tranquil, recupera’t bé, jo no tinc pressa, només vull arribar, encara que sigui caminant, però si no pots, pleguem i ja està”.

...i passats 20 quilòmetres vam arribar a Sant Feliu de Guíxols... era l’arribada!!!!!!

Jaume, Martí, Louise, Oscar, Quico i Xavi. Sí som un equipàs, tot el que vulgueu, però, i els que van venir a animar-nos durant tot el recorregut? i algun tram en bicicleta? i per telèfon? i en Jordi Novell (papa Maasai) amb la “nostra” estelada? i la nostra família animant-nos? Us ho assegurem de veritat... no es pot explicar.

Així doncs, qui agafa el relleu?

A l’endemà diumenge, a la localitat de La Roca del Vallès, es congregava un bon grapat de Maasais per prendre la sortida en les dues modalitats en que es presentava el Camí dels Íbers. Ben aviat, a les 8 del matí, en Quicu Brugera, en Paco Ariza i en Ferran de la Varga prenien la sortida a la modalitat de marató.

Just una hora més tard, a les 9h, sortien en Kevin Bonjorn, en Joan Serra, en Jonathan Quer, en Xavier Martínez, en Vicens Oms, l’Arnau Bayarri i en Salva Luque per fer la mitja marató.

La cursa va resultar ser molt divertida. Plena de corriols sinuosos i d’un desnivell que la feia corredora en les dues modalitats. La marató, amb una distància de 42 quilòmetres acumulava un desnivell de 3.580 metres mentres que la mitja marató, de 21,80 quilòmeres, acumulava un desnivell de 1.940 mentres.

La sorpresa la va donar en Quicu Brugera, el qual va arribar com a segon classificat general amb un increïble registre de 3:45:00. Poc més tard, en Paco finalitzava 10è amb 4:15:53 mentres que en Ferran completava el recorregut com a 32è amb un temps de 4:50:31.

Pel que fa a la mitja marató, el primer en arribar era en Kevin com a 11è classificat general i aconseguint aturar el crono per sota de les dues hores 1:59:52. Seguidament arriben en Joan 29è amb 2:07:58, en Jonathan 34è amb 2:09:23, en Xavi 48è amb 2:13:00, en Vicens 53è amb 2:14:19, l’Arnau 70è amb 2:18:51, en Salva 107è amb 2:27:00.

Enhorabona a tots els Maasais per les vostres participacions a la Trailwalker, al Camí dels Íbers i també al Julio Llorente per la seva participació a la Punktrail de Vilomara.