Posicionament dels Montseny Maasais en relació a la polèmica de la Montseny Costa Brava
Des dels Montseny Maasais hem observat, en els darrers anys, com el món de les curses de muntanya patia una metamorfosi important. Com entitat sense ànim de lucre i amb un capital humà digne d’admirar, sempre hem apostat per aquelles proves on l’essència fos quelcom més que pagar una inscripció i anar a consumir, com un producte més, la muntanya.
El passat 29 de juny una prova que sortia des del nostre estimat Montseny ha estat la gota que ha fet vessar el got de moltes persones que participen, d’una manera o una altra, al món de les curses de muntanya. Es tracta de la Montseny-Costa Brava, una prova amb un caràcter benèfic on els atletes havien d’aconseguir uns diners previs que més tard anirien en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu i el seu projecte: el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona, el centre oncològic infantil més gran d’Europa. Els equips havien de recollir un mínim de 1000€ per poder participar i poder entregar com a donatiu al projecte. No obstant l’organització feia pagar, per participant, una inscripció de 48€ + 5€ d’assegurança. Així doncs, la inscripció multiplicada per 350 participants assoleix gairebé la xifra de 17.000€. Tenint en compte que els ajuntaments d’Hostalric (2000€) i Santa Maria de Palautordera s’encarregaven dels avituallaments instal·lats als seus municipis i del servei de les ambulàncies, el pressupost per tal que la prova sortís amb optimes condicions estava molt més que assegurat. No obstant no va ser així. L’allau de crítiques severes expressades a les xarxes denunciant la falta de personal (voluntaris sense cobrar), falta d’aliments i aigua, fugida i manca de responsabilitat per part de l’organitzador... ha fet palès que el model està obsolet i ha tocat sostre. Però aquest desastre d’organització que prioritza guanys i economitza costos d’on ve? Qui és? Posem una mica de llums i taquígrafs.
L’organitzador de la Montseny Costa Brava és el Melcior Truncal, responsable, entre d’altres, de la Marató del Montseny, el Trail de Sant Esteve o la Ultra Montseny. O el què és el mateix, pràcticament tot el monopoli de les curses de muntanya al Parc Natural del Montseny.
Com pot haver aconseguit aquest monopoli? Com a empresa privada amagada darrera una associació, va iniciar-se l’any 2008 amb l’organització de la Trail Sant Esteve i va anar sumant proves veient com a través d’una feina col·lectiva i voluntariosa s’anava obtenint grans beneficis. La idea és ben senzilla, sota un pretext de prova esportiva i social que beneficiava el poble el número de voluntaris estava garantit. Ara només calia obtenir el màxim de subministres i serveis de forma gratuïta i tornava a utilitzar el mateix pretext, “és una activitat del poble”. D’aquesta manera obtenia col·laboració gratuïta de petits comerciants i, segons afirmen veïns de Sant Esteve de Palautordera, anava a demanar diners als bars al·legant que els hi aportava clients. Paral·lelament es crea l’Associació Esportiva Montseny, una entitat que segons el registre promociona l’esport entre els habitants de Sant Esteve. D’esport, cap ni un, la realitat és una altra, aquesta entitat ha servit, amb el cop de mà de l’antic regidor d’esports, per obtenir les subvencions necessàries per la celebració de les curses. Però això no és tot. Els tentacles arriben fins la diputació. Allà és on blinden el monopoli amb la presentació del “Manual de Bones Pràctiques del Parc” un invent d’ell i la seva mà dreta per limitar el nombre de curses al Montseny. El document és una còpia d’un manual de gestió del Pirineu francès i va agafar per sorpresa als tècnics del parc natural, que el van acceptar sense contrastar-lo i sense tenir en compte que no es pot comparar els Pirineus amb el Montseny. No obstant en la presentació d’aquest document ell ja tenia totes les adjudicacions de curses donades i no era res més que una rentada de cara amb un rerefons de suposat “respecte i cura ecològica” al parc natural.
A partir de 2018 es configura com a empresa Mont-Signus Events S.L. Fet que pot tenir relació amb l’enduriment del control a associacions per part de la Generalitat. És a partir d’aquesta època on les associacions comencen a tenir un control absolut de la comptabilitat.
Així ha anat funcionant la maquinària des de 2008 fins a dia d’avui. La darrera jugada presumptament fraudulenta ha estat l’organització de la MCB (Montseny Costa Brava). Com que a nivell municipal ja ho havia consumit tot (ajudes, persones i empreses) s’ha hagut d’inventar un nou projecte. Aquest cop el pretext ha estat la causa solidària. Fet que li ha anat genial per aconseguir ambulàncies, avituallaments i voluntaris per cobrir la prova sense cap cost. Recordem els 2000€ de l’ajuntament d’Hostalric per l’avituallament. Podríem fer un llarg relat de greuges contra veïns, col·laboradors, corredors i tot tipus de persona que hi hagi pogut tenir relació però no acabaríem mai.
És en la crítica a aquest model de gestió que ens porta a reflexionar sobre com s’ha anat construint el negoci de les curses de muntanya. Està clar que el cas de Melcior Truncal és un modus operandi portat a l’extrem, amb presumptes símptomes d’estafa o malversació sistemàtica però no és l’únic que aplica relacions de desigualtat en l’organització de curses de muntanya. Des dels Montseny Maasais creiem del tot injust que una empresa aprofiti el llegat social de centres excursionistes, entitats i associacions per col·lar-se i treure’n un rèdit. No se’ns acudiria a cap dels lectors d’aquest text de treballar sense cobrar per una empresa d’embotits, en un bar servint copes o collint raïm durant la temporada de verema. En canvi sí que molts voluntaris regalen la seva força de treball a Societats Limitades que es beneficien i molt dels guanys obtinguts durant les proves. Només per fer una aproximació. Marató del Montseny; 1000 persones al voltant de 50€ per inscripció, el pessic és considerable.
És per evitar que es socialitzi el treball i es singularitzin els guanys, que els Montseny Maasais donem total suport a aquelles curses organitzades per entitats o associacions que persegueixin la socialització del treball i la socialització dels guanys, és a dir que el treball col·lectiu repercuteixi col·lectivament a la societat. Hem d’aturar aquesta estafa permanent de pseudoempreses que han trobat en aquest preciós esport, el nostre vulnerable territori i la solidaritat de la seva ciutadania una via lliure per enriquir-se i pervertir-ho tot.
Des dels Montseny Maasais volem cridar a la denúncia i la no participació en proves on es duguin a terme aquestes pràctiques i a enfortir el teixit associatiu català, participant en curses organitzades per entitats.
Només unes darreres dades. La Maasaiada, cursa que organitzem colze a colze tots els maasais. Les dades són les següents:
- Límit de participants: 350
- Inscripcions: 14€ i 18€
- Distàncies: 15km i 33km
- Despeses: 3.818,67€
- Ingressos 7.571,06€
- Guanys: 3.752,39€
- Donatiu a AFADIS: 1.800€ + 200€ donatiu excepcional
- Donatiu a ASPREM-HCM: 1.800€ + 200€ donatiu excepcional
Animem a organitzacions a que publiquin els números de les curses i a l’administració pública que dugui a terme un control més exhaustiu de les subvencions i les ajudes públiques. Entre totes fent créixer i millorant els esports de muntanya.
Salut, pau i llibertat
