L’estampa feia goig de veure i es que vam aconseguir citar
una cinquantena de membres i companys, convertint-se en la major concentració
de maasais que havíem reunit fins aleshores. Tothom aprofitava per saludar-se i gaudir del moment.
Feta la fotografia del grup i sota la mirada dels vianants
encuriosits per la marea maasai que havíem reunit, es donava el tret de sortida
a l’entrenament tot enfilant el carrer Major amunt per anar a cercar la masia
de Can Draper i donar inici a la ruta per Olzinelles. El ritme era ben còmode
per tothom, doncs es tractava d’un entrenament per poder interactuar amb
aquells a qui no veiem tant sovint i per conèixer a la gent que havia volgut
afegir-se a la convocatòria. Els camins i corriols d’Olzinelles van fer-nos
gaudir a tots.
Tot corrent, es respirava un clima de satisfacció i d’orgull
de grup que tothom, en finalitzar, va comentar que voldria repetir... abans,
però, el grup enfilava les pendents sinuoses de les pistes d’Olzinelles i
encarava la baixada pel corriol de les passarel·les, que va fer les delícies d’aquells
que encara no el coneixien i que duien al grup de retorn a Can Draper.
L’arribada a la Plaça de La Vila va ser igualment
divertida... i és que una cinquantena de maasais corrent en grup i ben
uniformats no passava desapercebut per ningú. Un gran aplaudiment espontani va
donar per finalitzat l’entrenament i després dels obligats estiraments, el grup
es traslladava a La Jijonenca per recuperar forces i seguir parlant els uns amb
els altres.
Un gran èxit de convocatòria que, se’ns dubte, ningú es
voldrà perdre al següent entrenament obert de tardor.
El dia abans,dissabte 24, l'Arnau i en Martí van pujar fins a Planoles per disputar el seu primer Km Vertical emmarcat en la celebració de la Batega el bac. Els dos corredors van estar acompanyats per un altre maasai, en Bernat, qui va pujar fins el cim del Costa Pubilla (2.052m) per animar en els darrers metres de l'ascenció. La prova va començar a les 9 del matí i els atletes van anar sortint en intervals d'un minut. L'ascens de 1.040m en només 4,5km va ser molt dur, amb les pulsacions molt altes en tot moment i pendents del 49% però amb la satisfacció d'arribar al cim i poder gaudir d'unes vistes espectaculars del Taga i del Puigmal. Ambdós maasais van quedar molt ben posicionats.
Un matí curt però molt intens amb una organització de 10 i un esmorzar d'alta muntanya a base de bull, secallona, pa amb tomàquet i tot remullat amb un bon vi de porró.
Gràcies per la trescada! Com bé dius, un ambient molt agradable que sens dubte s'haurà de repetir...
ResponElimina