dilluns, 26 de juny del 2017

Relats dels Maasai Ramon i Eva a l'Ulldeter

Aquest cap de setmana, us volem fer partíceps dels relats que ens han passat els Maasais Ramon, a la Ulldeter 46km i l'Eva a la Ulldeter 24km. Aquí els teniu:

En Ramon ens explicava... La cursa arrenca a les 6 del matí sense massa claror i amb algunes plujes per la nit. M'havia acollonit per si faria falta frontal. Però no! Veig al Toti i altres "famosillus". Focs d'artifici i... arrenquem! Em sorpren el ritme ultra ràpid, però tenia una explicació. Començava el tap a 1 km. Tothom anava ràpid i el tap s'ha fet igualment a l'alçada de la Pedra dels tres Bisbats. El temps inmillorable! Sense sol i amb dutxes intermitents. Anem cap al Puig Estela. Dur de collons! ...amb plantes carnívores i tot que em pessiguen els genolls, mans... Em deixa bastant tocat però arribo a Padrines on hi havia avituallament del km 30. En aquest punt el sol picava fort i veig molts abandonaments -i de gent important-. Jo tenia síntomes d'insolació un altre cop. Hi havia una piscina d'aigua gelada del poble i sense pensar-m'ho, m'hi foto el cap. Aquí faig un canvi. Començo a "gorrejar a saco" i atiborrar-me. M'assento uns 10 minuts i tinc un debat intern (no em feia mal res, bambes perfectes... Només mareig). Començo a estar bé i decideixo continuar. Pujada al Cerverís! Primer fàcil i mica en mica la cosa s'anava complicant i amb sol implacable, tornen els fantasmes. Trobo un riu... i torna a ser la meva salvació! L'anàvem creuant i jo m'hi dutxava cada vegada i omplia les ampolles. Finalment, arribo però he perdut temps mirant paisatge i conversant amb un company de batalla amb el que anàvem junts. A partir de l'avituallament de camí de fontellera començo a sentir-me fort de nou, sense exlicació i endrepant de valent i amb tot, començo a envalar-me. Arribo al avituallament d'Abella. Km 46. Aquí hi hauria d'haver l'anella d'arribada... però no hi és!! Un canvi de Klassmark el dia abans fa allargar la cursa 4 km més. Es torna a tapar i ens dutxem varis cops! Jo anava amb el turbo posat. No entenia que estigués millor que al començar. I arribo a Camprodon on tanco la cursa!


L'Eva ens explicava... avui ULLDETER no ha estat la meva cursa! Els tendons ja porten 15 dies molestant-me i avui he patit molt a la baixada. Una cursa molt bonica, molt dura per mi on no m'afavoria a córrer i agafar un ritme. Despres d'un km vertical i estar al davant de la cursa amb la 2a i 3a dona, hem començat una forta baixada i aquí els tendons m'han punxat de nou! He hagut de baixat ritme i córrer suau. Des del km 12, he he hagut de fer com he pogut i he arribat a meta. Res... a descansar i veure si evoluciona a millor per fer Catllaras

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: