Aquest passat cap de setmana hi havia la sisena edició d’una
de les proves reines del calendari maasai, Els Bastions. I és que ens són uns
quants els maasais que cada any es senten atrets per aquesta prova que recorre
la totalitat de la vall de Ribes. Dos dels maasais més acèrrims a la cita són
el germans Llop, qui any darrera any desafien aquestes precioses muntanyes i la
seva meteorologia canviant i imprevisible. Aquest any no en va ser una excepció
i el Big Wolf, l’Arnau ens en fa cinc cèntims amb aquesta crònica des de dins:
Els dies abans de la cursa les previsions meteorològiques ja
apuntaven que no faria gaire bon temps i a l'arribar a Ribes de Freser el dia
abans es confirmava. Durant la tarda va caure una bona calamarsada i la pluja
va durar fins ben entrada la nit. Al “briefing” ens confirmaven que les
previsions per dissabte eren dolentes, tempestes de llamps i trons a partir del
migdia, i que els recorreguts del trail i l'ultra es modificaven per seguretat:
s'anul·lava la part del recorregut que puja al Puigmail i segueix la frontera
amb França.
Dissabte es feien les sortides segons el previst. El trail
sortia a les 8 amb els Maasais Bernat, Tete i Ferran, i la marató a les 9 amb
els Ignasis, Kevin, Jonathan i Arnau. Fins a Núria un dia ben maco, amb sol i
bona temperatura, però a partir d'allà el cel es va començar a ennuvolar i ja
es veia a venir que la cosa es complicaria.
Els del Trail tenien l'avantatge d'una hora per evitar la
tempesta el màxim de temps possible i el Bernat, que va ser el més ràpid, va
aconseguir evitar-la fins al Balandrau, allà el va enxampar una calamarsada que
va deixar el terreny cobert de pedra i li provocava dolor al cap i al cos de la
violència. Va poder arribar a Pardines i allà ja es va trobar la cursa
neutralitzada.
Els que anaven darrera ja no van poder arribar al Balandrau.
Quan a l'Arnau li faltaven uns 200m de desnivell positiu per arribar-hi ja es
veia que a dalt i feia malt temps i van començar a baixar corredors i el
responsable d'aquell punt informant que es neutralitzava la cursa. Bona decisió
ja que la cosa no pintava gens bé. Tornada enrere fins a Coma de Vaca on es van
reagrupar l'Arnau, el Tete i els Ignasis.
Després de rebre indicacions de l'organització baixada cap a
Queralbs per un corriol amb molta aigua i ja amb ganes d'acabar. El Ferran els
seguiria els passos una mica més tard. Paral·lelament el Jonathan passava per
Núria i al veure que la cosa pintava malament decidiria tornar enrera. El Kevin
també es quedava a Núria.
Perquè us feu una idea, dels corredors de la marató (que
eren els últims de sortir) només 5 van poder completar el recorregut sense ser
neutralitzats en cap punt. Malgrat el mal temps vam poder gaudir d'uns
paisatges espectaculars i ens ho vam passar bé. Felicitar a l'organització la
gestió de la cursa per les decisions preses respecte als canvis de recorreguts
i neutralització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: