dimarts, 15 de març de 2016

Moviment maasai i podis aquest cap de setmana

Aquest cap de setmana, i ja va sent habitual, els nostres maasais no han pogut quedar-se arraulits a la vora del foc i s’han escampat arreu del territori per deixar petjada en llurs competicions.



El diumenge de bon matí en Martí travessava tot el país d’est a oest per participar al Trail d’Àger, 2a prova puntuable del Circuït Català de Curses de Muntanya de la FEEC. L’exigent prova de 31km i 1900m de desnivell sortia del petit poble de la Noguera  i s’enfilava al coll d’Àger. Després de 15 km amb pujada però corredors , els atletes es trobaven davant seu un km vertical que els duia fins al capdamunt de la serra del Montsec. A dalt la carena les últimes nevades deixaven un altiplà amb neu crosta que acabava de minar les darreres forces d’uns corredors que els esperava una baixada de 7km, tècnica, pedregosa i àrida. En Martí va sortir a un bon ritme i des del principi va liderar la prova amb l’atleta de la selecció catalana Diego Cardozo a qui va deixar abans del primer control. Una forta caiguda al km 6 no va evitar que en Martí liderés la cursa fins al capdamunt del Montsec lloc on es va perdre i va ser atrapat pel seu perseguidor. Junts van fet el tram de neu on els dos corredors van coincidir que els va produir un desgast considerable. En la baixada en Martí va acusar la fatiga d’haver competit el passat cap de setmana i va perdre l’estela del Diego. Al final després d’un gran esforç, va arribar a la meta com a 2n classificat a 1minut i mig del primer. Actualment en Martí és el líder del campionat que fins al maig no tindrà la següent prova.

A l’altre punta del país i a un 1º de temperatura,  la maasai Eva i el jove maasai Agustí prenien la sortida de la Corriols de Foc, prova de 32km i 1800m que sortia des del poble de Vallfogona del Ripollès. L’Eva, que venia d’una lesió que li va impedir disputar la Transgrancanaria, va anar a provar-se i a veure com reaccionava després de mesos de paciència i dolor. Segons les seves pròpies paraules, anava a acabar la cursa. El seu esperit competitiu no ens va sorprendre i la va fer pujar al tercer calaix del podi. L’atleta d’Arbúcies es mostrava molt satisfeta i declarava “estic satisfeta i contenta de tornar a sentir que puc tornar a córrer i que dins les meves cèl•lules, malgrat hagi perdut molta força a les cames, encara hi queda aquella punteta de gas que em permetia córrer en els plans.”
Per altra banda, el jove maasai Agustí completava la prova amb un molt bon temps arribant com a 27è classificat a meta, felicitats Agustí


Una mica més tard en horari hivernal, a quarts d’onze, es posava en marxa la Duatló de Llinars. La vuitena edició d'aquest prova de muntanya començava, com és habitual, des del Pavelló Municipal d'esports de Llinars del Vallés. La primera part era un circuit de 5,5km a peu on de seguida es deixava l'asfalt dels carrers de la població per trepitjar pistes i corriols en direcció Sant Antoni de Vilamajor. Un circuit bastant pla i que es va fer a un ritme força alt. Una vegada feta la transició a bicicleta es creuava el poble en direcció al Corredor on començava una dura pujada per un corriol amb parts força tècniques i molta pendent. En 1,5kms s'havia de superar un desnivell d'uns 200m on hi havia algun punt amb un pendent de gairebé el 30%, el que feia inevitable posar els peus a terra. Passada aquesta pujada el maasai Salva va trencat la cadena i no va poder seguir. A partir d'aquest punt el circuit continuava per corriols i pistes on els participants seguien trobant parts força tècniques, ara amb corriols amb fortes corbes o zones amb pedres. El circuit acabava després d'una mica més de 18kms. La part final del duatló seguia bona part del recorregut inicial a peu però retallant-ne una part, en total serien 4kms. Destacar la 3a posició de la Núria que va haver d'apretar les dents ja que tenia la 4a classificada molt aprop. L'Arnau Llop va acabar en 26a posició.


Cap comentari:

Publica un comentari

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: