El Maasai Martí Gutiérrez es proclama guanyador de la Molló Trail i la Maasai andorrana Esther Galian és tercera a la Escanyabocs

El passat cap de setmana era un d’aquells cap de setmana que els corredors esperem amb il·lusió. Una bona cursa, amb una molt bona organització, en un indret immillorable del nostre estimat Pirineu i amb unes previsions climatològiques molt optimistes.

Ja feia mesos que dins del grup dels Maasais ens engrescàvem els una als altres per coincidir en aquesta cursa. Una cursa que alguns de nosaltres ja havien tingut l’ocasió de gaudir en la seva primera edició del 2014, però que venia acompanyada d’algunes variacions pel que fa al seu recorregut.

Enguany van ser 5 els Maasais que van prendre la sortida a la modalitat de 30 quilòmetres: Martí Gutiérrez, Kevin Bonjorn, Jonathan Quer, Carles Rodríguez i Daniel López, mentre que d’altres van acostar-se per animar a peu de cursa des de diferents punts i dos més es quedaven sense opció de participar-hi: l’Ignasi Fernàndez per molèsties i l’Isa Hurtado per motius laborals de darrera hora.

La jornada començava el dia abans, dissabte, quan els Maasais es desplaçaven a la localitat de Molló per instal·lar el seu campament base amb furgonetes i autocaravanes. Després de voltar una miqueta per la zona i havent consultat directament amb l’organització i amb l’Alcalde de Molló, rebíem autorització per instal·lar el campament al ben mig de la plaça de l’Ajuntament. A tan sols 20 metres de l’arc de sortida... tot un luxe que vam poder agrair.

Des d’allà ja no calia fer res més que gaudir de l’ambient i dels companys i aprofitar per anar a recollir els dorsals i prendre alguna coseta plegats abans de llevar-nos a l’endemà. El gran avantatge de muntar el campament a peu de sortida és que un pot estar tranquil·lament relaxat dins l’autocaravana/furgoneta tot preparant les seves coses i esmorzant mentre que va mirant a través de la finestra com la gent fa minuts que volta esperant poder accedir al recinte de sortida. Com si de professionals ens tractéssim, tots 5 vam sortir pocs minuts abans de l’hora de sortida, sense ni tan sols escalfar, per entrar amb el temps just per engegar els “gps”. Un coet aviat anunciava la sortida i de seguida tothom començava a córrer sabent que el primer tram de la cursa anava cara avall.

Aviat, en haver agafat l’ensotada, tocava anar cara amunt a través d’un corriol per anar a cercar el primer coll on esperava claca Maasai. En Martí passava com a primer Maasai, molt ben posicionat, mentre que la resta intentàvem agafar un bon ritme que ens permetés estar en una zona còmoda. Dalt del coll tocava gaudir de la baixada. Una baixada de quasi ve 7 quilòmetres a través del conegut “Camí de Retirada” que ens deixaria al ben mig de la localitat francesa de Prats de Molló – La Preste. En aquesta localitat, els vilatans es bolcaven amb els corredors, tot animant-los encoratjadament, atès que havien aconseguit que l’organització acceptés fer arribar el recorregut a aquest indret. Precisament era aquesta la variació de la que parlàvem, donat que havia fet incrementar la distància de la cursa en 5 quilòmetres i en prop de 400 metres acumulats.

A partir del pas per Prats de Molló, venia una forta ascensió fins la Torre del Mir amb més de 9 quilòmetres de pujada i on s’arribaria a dalt havent superat ja prop dels 1.500 metres positius.

A la Torre del Mir els corredors es van trobar tota una festa. Un reguitzell d’incomptables campanes en mans de seguidors convertien aquell indret en una espectacular zona de pas, tant pel que fa a la seva bellesa com pel que fa a l’entrega de tots els animadors. Des  d’aquest indret els corredors havien de fer alguns camps a través fins arribar a la localitat d’Espinavell i encarar el darrer tram de 5 quilòmetres fins a Molló amb prop de 150 metres positius de desnivell que farien suar de valent a tots els corredors, doncs les temperatures ja eren força caloroses i els gps anunciaven que la cursa s’apropava més als 33 quilòmetres que no pas als 30 inicialment previstos.

Martí Gutiérrez va arribar amb un temps estratosfèric de 3:10:27, deixant al segon classificat a més de 17 minuts i a 20 minuts del tercer classificat. En Kevin aconseguia arribar com a 7è amb un temps de 3:38:11, en Daniel López arribava 11è amb un temps de 3:53:38, seguit de Jonathan 12è amb 3:54:35 i Carles 13è amb 4:05:25. Enhorabona a tots 5 per aquests grandíssims resultats obtinguts !!!

A la localitat fronterera de La Seu d’Urgell, la Maasai Andorrana Esther Galian prenia la sortida a la cursa d’Escanyabocs. Una cursa de 25 quilòmetres i amb un desnivell acumulat de 3.000 metres que l’Esther aconseguiria tancar amb un temps de 2:40:26 i com a 3ª classificada femenina. Enhorabona per la teva participació i aquest magnífic podi !!!

Per acabar, no volem deixar passar l’oportunitat de tornar a felicitar públicament al Maasai Dani Aguirre, que il·lusionats i “tristets” a la vegada per haver fitxat per un espónsor de renom com el Team Race Land que el portarà a participar en el Campionat d’Espanya d’Ultratrails del que n’ocupa provisionalment la primera posició arrel de la seva victòria a la Ultratrail del Montseny, va tancar la seva 4ª participació a la reconeguda Marató de Zegama-Aizkorri aconseguint millorar notablement el seu millor temps deixant-lo ens uns increïbles 4:18:11 coma 18è classificat. Increïble Dani !!!