dilluns, 27 d’octubre de 2014

De nou el cap de setmana ha portat els Maasais a diversificar-se en diferents curses i modalitats


Per una banda, i on els Maasais van ser més notoris, hi va haver fins a 8 Maasais que es van ajuntar per participar a l’Hostalrun en les seves dues modalitats: 8 kilòmetres i 18 kilòmetres. Una marxa organitzada pel Club Patí d’Hostalric que portava el seu recorregut pels vols de Massanes així com pel propi recinte emmurallat d’Hostalric. Els nostres Maasais Roger, Sònia, Isa, Sílvia, Mònica, Sergi, Fran i Gabi ho van fer d’allò més be, tractant-se d’una jornada en el que valia era la participació, més enllà dels resultats per tractar-se d’una marxa no competitiva.


En direcció inversa, a la localitat de Vilalba Sasserra, en Martí Gutiérrez donava sortida a la Marxa de Trenta Passes. Una marxa molt recomanada tant pel seu recorregut com per l’entusiasme de la pròpia organització. Un recorregut el qual s’endinsava per les pistes i corriols del Montnegre i que mai deixa indiferent a aquells participants que prenen la sortida. Val a dir que en Martí, ja recuperat de la petita lesió en un dels dits del peu, va finalitzar en primera posició. Et donem la nostra enhorabona!

A la localitat Andorrana d'Andorra la Vella, la Maasai Esther Galian participava en la 1ª Edició de la Cursa Fira Andorra la Vella. Una cursa explosiva de 5 kilòmetres on l'Esther la poder pujar al tercer calaix del podi. Enhorabona Esther!

Per la seva banda, en Ferran de la Varga s’estrenava en la seva primera Marató de Muntanya, tot aconseguint creuar l’arribada de la Marató de Muntanya Serralada de la Mola. Com tots els corredors ja sabem, la distància de la Marató és una distància exigent de per si i el simple fet de creuar la línia d’arribada es converteix en tot un premi a l’esforç. Enhorabona per aquesta estrena!!

Finalment, val a comentar que un Maasai agosarat va tornar a plantar-li cara a l’ultradistància. En Gerard Carot va donar la sortida, per convertir-se en finisher 20 hores més tard, en l’Ultratrail de Montsant. Us adjuntem el seu propi relat que narra tot un cúmul de sentiments i el qual val la pena parar a llegir:

"Espero que cap “montsenyenc” apassionat se m'ofengui, però us he de confessar que per moltes hores que passi trescant per aquestes muntanyes, no puc evitar enyorar-me del prelitoral tarragoní. Segurament hi tingui a veure el sòl de roca calcària, les feixes d'olivera i vinya, o la proximitat relativa del mar, però el cert és que els colors i les olors d'aquelles muntanyes tenen un matís que no he sabut trobar enlloc més del nostre petit país. No em feu dir si és la baixa humitat o la calor que irradia la roca, però fins i tot la farigola —biològicament idèntica a la del Montseny— desprèn un perfum més penetrant que la d'aquí. En fi, que tanta nostàlgia paisatgística va ser l'excusa perfecta per participar a l'Ultratrail de la Serra del Montsant, que dibuixa una volta completa a aquesta muntanya, santificada pels monjos cartoxians del s. XII i escollida com a “meca” pels escaladors del s. XX. Cent quilòmetres i 4000 metres de desnivell positiu per emborratxar-te d'un parc natural poc conegut i poc trinxat, de la seva flora, de la seva roca i dels seus poblets aïllats, dignes de ser delicadament representats en un pessebre. L'UTSM és una cursa semiautosuficient, amb només tres avituallaments sòlids i alguns punts de control en els que l'aigua de la font del poble és la única assistència que rep el corredor. Tal austeritat en la infraestructura, juntament amb un baix nombre d'inscrits (270), afavoreix un contacte encara més íntim i penetrant amb la natura. Una cita més que recomanable en el calendari de curses de muntanya.


L'edició d'aquest any, que es va celebrar el passat dissabte 18 d'octubre, va tenir com a principal enemic la inesperada onada de calor (vam rondar els 30 ºC en cursa), que va provocar una desfeta important (amb 96 abandonaments), i fins i tot va forçar a l'organització a allargar en dues hores el tancament dels controls de pas. Malifetes del termòmetre a banda, la fórmula de l'èxit continuava sent la de sempre: anar menjant, anar bevent, molta prudència al principi i molt poc seny al final. I si res no es torça, llagrimeta amb la inesperada rebuda de la família a l'arribada i repàs inevitable de les postals que has anat guardant a la retina: el sopar del dia abans amb els amics, amb aquell “ai, a veure com anirà...” a la panxa; els moments de solitud al congost del riu Montsant, oblidant per un moment que estava en mig d'una prova esportiva; la parella d'àguiles cuabarrades passejant-se pels cingles de Sant Salvador amb la caiguda de la tarda; o el moment de solitud a dalt de la carena, amb el frontal apagat sota la cúpula d'estrelles... Bé, no m'enrollo més. L'any vinent hem de fletar un microbús maasai i desembarcar a Cornudella del Montsant amb fam de muntanya i ganes d'engolir quilòmetres."




Cap comentari:

Publica un comentari

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: