Aquest cap de setmana un total d’11 Maasais es van desplaçar al país Andorrà per participar en 3 de les 5 proves que organitzava l’Andorra Ultratrail. Sens dubte tot un allau de Maasais que van poder gaudir del magnífic paisatge així com patir els duríssims cims i colls de l’alta muntanya andorrana.
En un primer grup, els Maasais Óscar Espanya, Jordi
Fugarolas, Jonathan Quer, Arnau Llop, Kevin Bonjorn, Bernat Llop i Oriol
Masferrer es citaven a les 00h de divendres al carrer major d’Ordino per donar
la sortida a la Celestrail. Una prova circular d’ultra resistència de 83
quilòmetres amb un desnivell acumulat de 10.080 metres. Amb tot el material a
punt i els frontals encesos, els focs d’artifici donaven la sortida a la cursa
i des d’un primer moment en Jordi i l’Óscar premien l’accelerador. En un segon
grup marxaven en Jonathan, l’Arnau, l’Oriol, en Bernat i en Kevin que farien
junts la primera ascensió fins el Clot de Cavall situat a més de 2.600 metres d’alçada
i on s’assolien els 0 graus de temperatura. No va ser fins la baixada al Pla de
l’Estany en que es van començar a separar els Maasais. En Jordi posava la
directa, seguit de l’Òscar, en Kevin que havia aconseguit escapar-se i en
Jonathan, l’Arnau, l’Oriol i en Bernat que aguantarien el grup fins Escaldes,
on hi havia la base de vida que permetia als corredors canviar-se de roba i
agafar provisions de cara al segon tram de la cursa. Abans, però, els Maasais
havien hagut de tornar a pujar un segon coll “Portella Sanfons” també situat
per sobre dels 2.600 metres i on la boira hi feia acte de presència a estones.
Sortint d’Escaldes, els Maasais tornaven a fer un duríssim
coll “Coll Jovell” de més de 800 metres positius el qual avisava a tots els
participants que tot just s’acabava de creuar l’equador de la prova i que
caldria reservar forces. En aquest punt, en Jonathan i l’Arnau van pujar una
marxa i van escapar-se de l’Oriol i en Bernat per anar guanyant posicions.
Passada la localitat de Pardines, els Maasais es posaven les mans al cap quan es
divisava el darrer coll. Una dura ascensió al “Coll Cauba” va servir per
encarar el “Coll d’Arenes” on es presentaren les rampes més dures de tota la
cursa. Durant la duríssima ascensió, l’eco de la música brollava per la vall
sense que un pogués acabar d’aclarir de què es tractava. En assolir el cim, una
carpa que albergava el darrer control de pas, guardava una espectacular
sorpresa als participants de totes les curses que convergien en aquest mateix
punt. Una orquestra amb teclat, violí i instruments de vent delectaven i
emocionaven als exhausts participants. Després, però, restava un vertiginós
descens de 1.700 metres fins el poble d’Ordino, on esperava la comitiva Maasai.
L’Óscar i en Jordi van assolir unes increïbles i meritòries
13ª i 14ª posició respectivament. En Kevin entrava en 28ª posició. En Jonathan
arribava 38è, seguit de l’Arnau 49è. Aquí, en Carles i l’Ignasi arribaven també
junts en 94ª i 95ª posició de la Marató dels Cims que havia donat sortida a les
8h de dissabte i posteriorment en Bernat i l’Oriol que arribaven junts en 82ª
i 83ª de la Celestrail. Per últim la Cristina arribava en una espectacular 135ª
posició també de la Marató dels Cims, la qual havia donat sortida a un total de
casi 700 participants.
Uns resultats espectaculars atès que un total de 380
participants van prendre la sortida a la Celestrail, 121 dels quals van haver d’abandonar
tant per la duresa de la prova com pel fred i la pluja als que es van haver d’afrontar.
Enhorabona a tots els Maasais que van participar a Andorra!!!
Una mica més a prop, en Paco, que heretava un dorsal d’en Martí el qual no podia assistir al KM Vertical on s’havia inscrit, donava novament la campanada del podi en assolir el primer calaix del podi en categoria Màster. Un nou podi que segueix omplint d’alegria al grup dels Montseny Maasais i pel qual, des d’aquí, tots novament, aprofitem per donar-te la grandíssima enhorabona!!!!
Per acabar, no ens volíem deixar de ressaltar la gran cursa que va fer en Jaume Berenguer en la seva participació a l’Olla de Núria. Una dura prova de 21km amb un fortíssim desnivell acumulat de més de 3.500 metres i on des d’un inici, l’ascensió al Puigmal comença a situar a cada participant al seu lloc. Enhorabona a tu també per la cursa feta!!!
Un plaer compartir aquesta gran ultra!
ResponEliminaUna experiencia espectacular
Repetimos????!!??
Ens ho vam passar deconya entre tant patiment... i quina alegria anar veient als/les suporters durant l'itinerància de la cursa!!!
ResponEliminaI després de tots aquests quilòmetres, encara els hi van quedar forces per empènyer a un Qasqai que s'havia quedat sense energia!!!! Moltes gràcies a tots per aquests esforç final!!! Sou un gran equip!!!
ResponEliminaMireia