Oncotrail 2016, o quan el resultat és secundari.

Tot i que, ser Maasai, és sinònim de solidaritat, hi ha vegades que et ve de gust demostrar-ho amb fets o curses que reten homenatge a aquelles persones que lluiten per alguna cosa més que un premi. Aquest premi en molts casos, és la vida.

Una d’aquestes curses és l’Oncotrail de 100 kms, amb sortida i arribada a Palafrugell i que organitza la Lliga Oncològica de Girona. És a dir, la recaptació  total de la cursa és per finançar la recerca i/o lluita contra aquesta maleïda malaltia, que cadascú de nosaltres té ben a prop.

Equips formats per vuit persones, en els que sempre han d’estar quatre corrents i, fent relleus entre ells, per completar aquest trail de 100 kms, per aquests preciosos paratges de mar i muntanya del Baix Empordà.

La Louise Brown, el Sergi Millaruelo, el Francesc Guilana, el Te te de la Torre,  el Diego de la Torre i el Xavi Manso van ser la representació Maasai en aquest exigent trail per terres empordaneses. En equips diferents, amb diversos resultats, però tots lluitant per una mateixa causa, que no és una altra, que intentar millorar les condicions de vida dels malalts de càncer i les dels seus familiars.

El temps, la posició, el desnivell, les sensacions...aquí no importen. Aquí importa aquesta persona/es, que sempre tenim als nostres pensaments. Aquesta suor, aquest esforç, aquests quilòmetres són per elles.

Els Maasais som així, sempre ho hem estat (és el nostre llegat) i, així continuarem, perquè si no ho fem així, quin sentit tindria tot plegat?

Sempre Maasais, sempre solidaris...o quan el resultat és secundari.