dilluns, 4 de juliol del 2016

Trail Fonts del Montseny tenyida de blau amb pinzellades blanques i grogues

La segona edició del Trail Fonts del Montseny, amb sortida i arribada a Viladrau, s’iniciava a les 8 del matí des de la plaça d’aquesta bonica vila al nord del Montseny.
Dues curses, una de 28 km i 1500m de desnivell positiu on hi participava el maasai Martí i una segona cursa de 17 km i 1150m de D+ amb la participació de la Sònia, la Bruna, en David, en Jordi i en Sergi.

Només arribar a la petita població d’Osona ja es podia veure a arreu que l’equip Inverse, en pràcticament la seva totalitat, havia desembarcat per endur-se les dues proves i no van decebre però amb certs matisos. La prova llarga s’enfilava direcció a Sant Segimon pocs minuts després de les 8. Un primer grup pintat de blau amb un puntet blanc i groc lideraven la prova. En Martí aguantava estoicament l’envestida dels 6 craks de l’equip Inverse fins arribar a l’Erola. En aquest punt, on el desnivell d’aguditzava encara més, les posicions es van anar definint. Un primer grup amb Jessed Hernàndez i Roberto Heras marxaven marcant un ritme impossible de seguir pels mortals, mentrestant un segon grup amb l’Andreu Simon, el Jonathan Cuesta i el Maasai Martí aguantaven fins a Sant Segimon. Per darrera, en Marc Carós es despenjava d’aquest grupet. A l’arribada a la Font dels Cims l’atleta de Ripoll caçava al maasai i junts farien els 18 km que restaven entre converses i bon rotlle. Esportivitat que es veuria culminada durant l’entrada a meta, on el ripollès, coneixent les molèsties al menisc del maasai Martí el va esperar per entrar plegats en un esplèndid gest que només els millors esportistes poden fer.

Paral·lelament, la cursa curta feia camí i també feia estralls ja que un dels favorits, el maasai Sergi Millaruelo es revinclava el turmell en l’ascens a Matagalls, fet que l’obligava a abandonar al km 7. Esperem que et recuperis Sergi. No obstant, aquest contratemps no impedia als altres 4 valents i valentes a afrontar una llarga ascensió i un descens tècnic de pedres i fulles fins a Viladrau. En Jordi i la Bruna arribaven amb bones sensacions tot i la calorada que ja queia i la Sònia, que corria amb mal d’orella i amb tractament d’antibiòtics, semblava que havia tingut problemes. Després d’uns minuts de tensió i preocupació, la maasai va aparèixer acompanyada del maasai David, el qual no va abandonar-la ni un minut veient que no es trobava prou bé. Un exemple d’ADN maasai.

Un cop finalitzada la cursa i havent fet uns glops de Cervesa del Montseny, els maasais van acomiadar una cursa bonica, ben organitzada tot i que amb un model massa massificat (1000 corredors).

A pocs mesos per la maasaiada els esforços ja es van concretant  Inscripcions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: