dimarts, 17 de maig de 2016

L'essència maasai a cada passa, a cada pedalada.

Diumenge a les 9 en punt es donava el tret de sortida  a la 3a cursa del circuit de la Lliga Catalana de curses de muntanya, el Trail Selvamarítima amb sortida de Tossa de Mar i arribada a Blanes. La cursa ,de 23 km i 800m de desivell+, recorria un circuit molt trencacames de pujades i baixes, plenes d'escales, fins que no s’arribava a Lloret, on el recorregut canviava. 4 maasais van desplaçar-se a la veïna comarca de la Selva per disputar la cursa, L’Eva Montero que defensava la 3a posició del campionat, en Sergi Millaruelo, l’Agustí Isún i en Xavi Barceló.
Els atletes van sortir de forma molt ràpida ja que de seguida agafaven un corriol molt estret i calia posar-se a lloc i al màxim de davant possible per no perdre el ritme. L'Eli Gordon, la Gemma Colomé ( actualment primera del circuit) i la maasai Eva ja es van posar al capdavant de la cursa, però l'Eli de seguida va marxar i les seves perseguidores ja no la van  veure fins a la línia de meta, on arribava en 1ª posició amb un crono de 2h 12' demostrant el seu gran estat de forma. Per altra banda, la Gemma i l’Eva s’havien de disputar la segona i tercera posició i van anar fent-se la goma fins a Lloret. No va ser fins al pas de la turística i massificada població, que la fletxa d’Arbúcies va fer un canvi de ritme, just a l’alçada del passeig del poble, tot esquivant a la gent, deixant enrere la seva perseguidora.  Físicament l’Eva es sentia molt bé de cames, sobretot després de Lloret ja que el terreny de la cursa va canviar i va deixar de ser tant trencacames. Mica en mica va anar agafant distància respecte de la Gemma mentre  passaven pel camí de ronda que enllaça els pobles de Lloret i Blanes tot passant pel Jardí botànic Pinya de Rosa.L ‘Eva entrava  a meta en 2ª posició i en un temps de 2h 24'. La Gemma va entrar en 3r lloc fent un crono de 2h 27'. 
Segons l’atleta d’Arbúcies, “la cursa tenia un recorregut molt bonic però molt millorable a nivell de marcatge.” A més, destacava, “durant la cursa es passava per llocs amb molta afluència de gent i es feia difícil veure les marques, a part d'haver d'esquivar els vianants, caminadors i turistes. “


Paral·lelament en Sergi Millaruelo arrencava amb força amb l’objectiu de seguir el grup capdavanter i així ho va fer fins a l’equador de la cursa, al quilòmetre 12 al seu pas per Lloret. Tractant-se d’un terreny de puja baixa, amb combinació de pedres, asfalt i sorra de platja i que que segons ha dit el mateix Sergi “no hi havia temps d’avorrir-se” va veure’s obligat a afluixar el ritme per mantenir la seva posició. Els darrers 3 quilòmetres el Vale Rossi d’Hostalric va percebre la tòrrida calor i amb l’energia justa etrava a meta com a 4rt classificat amb un temps de 2h i 6’ enduent-se la medalla de xocolata i demostrant un inici de temporada de curses de muntanya excel·lent.

El veterà Xavi Barceló prenia la sortida després d’una lesió al genoll que l’ha deixat sense entrenar dos mesos i mig, per tant el seu objectiu era anar a buscar sensacions  i a veure com responia el tendó “rotulià”. Les coses van anar molt bé per el “Torronet” de Sant Celoni  fins el quilòmetre 12 on va començar a notar cansament muscular.  Fins al final en Xavi va lluitar mentalment per creuar la meta en 2h i 36 minuts entrant en 57a posició. Content i satisfet i esperant la propera cursa que disputarà el  18 juny  a Torelló.  

El Jove Agustí no va tenir el dia ja que havia passat la setmana malalt i prenent antibiòtics fet que el va condicionar enormement i provocà que ja al km 5 notés que la maquinària no tirava i que hagués d’abandonar al km 12 a l’alçada de Lloret. Volem animar al maasai Agustí i desitgem que es recuperi  el més aviat possible.

No tot era córrer aquest passat cap de setmana, en Quicu Sala disputava la Terra de l’Aigua, una marxa cicloturista de 130 km i 3300m de desnivell . Una prova exigent que el mateix Quicu ens resumeix amb aquestes agradables paraules:


Sant CELONI 8:00 AM  Uns 300 ciclistes a la línia de sortida. Dia radiant, condicions excel·lents per practicar cicloturisme al voltant del nostre estimat Montseny. El perfil de la cursa llarga no enganya a ningú. 130 km i 3.300 m +, serà un puja i baixa constant.
Després de saludar als amics i companys coneguts de pedals em poso al darrera de tot, jo ja fa anys que l'esperit competitiu l'he deixat pel jovent
. Sortim xip xap de “chachara” amb dos Aussies  fins al poble de Montseny, allà els deixo per anar al meu ritme i perquè el meu anglès s'ha acabat  tot just passem davant d'on viu el Maasai Marçal, avanço als del Team Genesis Paracycling team -Bon dia nois i molts d’ànims, teniu tota la meva admiració, el què feu es molt gran i ajuda a molta gent a superar barreres i tòpics. ( si es vol es pot). Segueixo pujant al meu ritme i ja arribo a un altre moment d'emocions fortes, just estic passant davant el mural Maasai on hi ha el fotògraf oficial de la cursa. Buffff “gallina la píel” ! A dalt a Collformic m'esperava la “WAPA” de la Maasai Nuria i ens fem una “selfie” amb en Jordi. Muak muak i avall va q fa baixada. Entrant a Seva hi ha el primer avituallament sòlid i líquid. Parada obligada i a seguir q tot just hem fet el primer port. Començo a pedalar ràpid camí de Viladrau, en el pla es on em trobo millor i avanço uns quants ciclistes q aprofiten per fer draffting. Faig la pujada tranquil·lament cap a Sant Marçal, 11 i 12% de rampes piquen les potes però la pujo juntament amb un noi de Reus i l'altre de Sant Cugat i sense donar-nos compte arribem a un altre avituallament on ens espera la família Donda Bikes . Les vistes que hem vist de Sant Segimon i Matagalls són espectaculars però les que estem veient ara sortint de
l’avituallament dels Castellets i de les Agudes són de posta. Els tres ciclistes ens posem un paravent per fer la llarga baixada que ens espera. Passem per la font de Passavets plena de xinesos carregant garrafons d'aigua, Santa Fe amb molts de cotxes aparcats a les voreres, quan passem per el desviament del coll de Santa Helena hi ha un controller... Si no li foto cap allà...fot molt de vent , força rasca i molts de pixa pins que fan “rallyes” pujant amb els cotxes i les motos per tant toca fer la baixada amb molt de compte. A la que arribem a la rotonda de Campins els de la cursa curta ja arriben a Sant Celoni... Nosaltres girem cap a la dreta per començar la pujada al Turó... De seguida me’n dono compte que se’m farà molt llarga.... Les potes s'han refredat i em costa escalar. Em poso en mode “be happy” i xino xano que ja m'ho conec. La resta de la pujada la faig amb una parella de Crevillent, País Valencia. D'ell  no recordo el nom, ella es diu Carmina. Molt simpàtica i una gran ciclista. Ja hem passat l'últim avituallament de La Costa del Montseny, ara ve lo millor, Font Martina, el mirador i per fi els últims 6 km de ''pura vida''. Em prenc un gel miraculós? Per fer aquest últim tram, diuen q dona ales? jo no noto res. En ma vida he pujat tant a poc a poc aquest tram, ells dos també van com poden, fem un gran esforç en aquestes rampes del 14% i on tot i q han arreglat algun sot, l'asfaltat segueix estan força lamentable. A la barrera abans d'arribar a l'última rampa fem un glop de cola i ja som a dalt. Els últims metres em despenjo per tenir una conversa amb el nostre company i amic Maasai... Xavalín suposo que em tens les birres a punt . NEVER FORGET MY FRIEND ...
Salut i pedals companys 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: