dimarts, 31 de maig de 2016

Emmona 2016

Des dels Montseny maasais coneixem la duresa que representa córrer certes distàncies, sobretot quan aquestes passen d'un número de quilòmetres més enllà de la marató. No obstant, cada dia no podem celebrar que dos dels nostres membres corrin una de les curses més emblemàtiques del panorama català i internacional. L'Ultra Trail Emmona de 129,54 km amb 10.194 metres de desnivell positiu, amb sortida i arribada a Sant Joan de les Abadesses. En Marçal, el cabirol del Montseny i en Carles Ametller hi van prendre part. Aquest darrer ens ho explica amb les seves paraules, ja que 32 hores de cursa no es poden narrar en tercera persona. Felicitats a tots dos per aquesta gesta a l'abast de molt poques cames i pocs caps.


Emmona Ultratrail 2016: 129km, 10200 m D+. 32h, 35é de 55 finishers de 209 corredors que prenen la sortida. Són els meus números de la cursa. Són bastant reveladors de la duresa del recorregut. No expliquen però les emocions viscudes: nerviosisme, impaciència i cert nivell d'escagarrinament previs a la cursa, especialment els dos dies anteriors i just abans de la sortida, eh Pau Vives Xiol. Una vegada en marxa, cap clar i dosificant les cames. Molt bones sensacions durant tota la cursa, gaudint del recorregut, tant tècnic com espectacular. Gaudint també de converses amb diferents corredors als avituallaments. Sorprès dels abandonaments de companys molt forts. Com en tota ultra, moments de feblesa, però pocs: confesso haver desitjat que la tempesta que em troba a recer de Planoles i la que m'enxampa arribant a Campdevànol fossin duradores i neutralitzessin la cursa. No va ser així, tocava seguir.  Finalment l'alegria i l'alleujament  d'alçar l'escut a meta. Perplexe de tants abandonaments, suposo que la meva clau va estar en la mentalització prèvia pel gran respecte a la prova i la conseqüent dosificació de forces.

Primera i darrera Emmona? Qui ho sap? No tant per les dues nits a la muntanya, sinó per les dues nits que la família ha estat pendent de mi. Incondicionals, sempre allà, donant suport i assistència, amunt i avall, sense descans. Ells també es curren una bona ultra i no per elecció pròpia. Bel, Jan i Imma: com us estimo!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: