
Emmona Ultratrail 2016: 129km, 10200 m D+. 32h, 35é de 55
finishers de 209 corredors que prenen la sortida. Són els meus números de la
cursa. Són bastant reveladors de la duresa del recorregut. No expliquen però
les emocions viscudes: nerviosisme, impaciència i cert nivell d'escagarrinament
previs a la cursa, especialment els dos dies anteriors i just abans de la
sortida, eh Pau Vives Xiol. Una vegada en marxa, cap clar i dosificant les
cames. Molt bones sensacions durant tota la cursa, gaudint del recorregut, tant
tècnic com espectacular. Gaudint també de converses amb diferents corredors als
avituallaments. Sorprès dels abandonaments de companys molt forts. Com en tota
ultra, moments de feblesa, però pocs: confesso haver desitjat que la tempesta
que em troba a recer de Planoles i la que m'enxampa arribant a Campdevànol
fossin duradores i neutralitzessin la cursa. No va ser així, tocava
seguir. Finalment l'alegria i
l'alleujament d'alçar l'escut a meta.
Perplexe de tants abandonaments, suposo que la meva clau va estar en la mentalització
prèvia pel gran respecte a la prova i la conseqüent dosificació de forces.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: