Els nostres Maasais recullen 4 trofeus en la 3ª edició de la Trail FemSui 2015

Diumenge, eren 6 els Maasais que es desplaçaven a la localitat de Sant Antoni de Vilamajor per participar en la 3ª edició de la FemSui. Una cursa que, enguany, formava part del Circuït Català de Curses per Muntanya organitzat per la FEEC així com també formava part de la 1ª Lliga Trail ChampionChip.

El recorregut circular de la Trail FemSui portarva per camins i corriols fins arribar al cim de El Sui situat a 1.318m. dins del Parc Natural del Montseny, passant per llocs característics de la zona com el Turó de Samon a 1.267m i a peus de l’ermita de Sant Elies, per acabar al parc de Can Sauleda 255m de Sant Antoni de Vilamajor i havent trepitjat els termes municipals de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor, Cànoves, Tagamanent i El Montseny.

Ben aviat els nostres Maasais es trobaven tot recollint els dorsals. Per una banda la Sònia Hurtado i en Joan Serra participarien en la modalitat FemSui Express de 12 quilòmetres i 830 metres de desnivell acumulat. D’altra banda, en Martí Gutiérrez, en Kevin Bonjorn, la Sílvia Puigtió i l’Ignasi Fernàndez participarien en la modalitat de 28,50 quilòmetres i 3.100 metres acumulats. Val a dir que els Maasais també vàrem tenir representació infantil “Maasaiets” de la mà del Marc Bonjorn i la Carla Prat que varen competir en la categoria Esquirols en un traçat de 200 metres i el qual els va permetre apropar-se, encara més, a les curses que viuen de tant a prop.

Amb tots els participants de la modalitat llarga dins del recinte de sortida, l’organització va modificar la seva planificació i va aprofitar per incloure-hi també als participants de la modalitat Express, doncs ambdues modalitats compartien circuït fins el quilòmetre 5,2 on es bifurcarien i ara passaven, també, a compartir hora de sortida.

Amb el coet que anunciava la sortida, els Maasais prenien l’accelerador esperonats per la rapidesa que proposava “Pakito Pérez”, anunciat com a gran reclam i al qual ja li penjaven el cartell de favorit abans de començar... -no pensaven el mateix els companys Maasais sabent del potencial de Martí mostrat en les darreres competicions en que havia participat!-.

Dit i fet, Martí es posicionava com a primer de grup en paral·lel a la resta de participants i en arribar les primeres grans pendents, proposava un ritme que deixava despenjats a la resta de corredors i que el permetria coronar el Sui com a primer classificat, fet que li seria reconegut a l’arribada mitjançant un premi especial en forma de trofeu. La resta de Maasais anirien passant també pel Sui i en molt bona posició.

A Sant Antoni, mentretant, arribava en Joan Serra com a 5è classificat general amb un temps de 57:37. La Sònia finalitzava com a 2ª classificada femenina i 15ª general amb un temps de 1:11:06 i tenia forces per acompanyar als Maasaiets a fer la seva cursa i preparar-se per animar a la resta de Maasais de la modalitat llarga que arribarien en breu.

 Enmig d’una gran expectació apareixia en Martí, en solitari, per proclamar-se com a vencedor de la 3ª edició de la FemSui amb un estratosfèric temps de 2:23:59 deixant al segon classificat a 5 minuts de distància. El següent Maasai en arribar va ser en Kevin Bonjorn que entrava com a 14è classificat amb un temps de 2:48:03. La Sílvia Puigtió arribava com a 2ª classificada femenina i 27ª General amb un temps de 3:02:01 seguit de l’Ignasi Fernández que entrava com a 29è amb un temps de 3:02:09.

Volem felicitar a tots els Maasais pels grandíssims resultats obtinguts en una prova d’aquest nivell i en especial al Martí per polvoritzar el rècord de la prova tot i havent-se augmentat la distància en 2 quilòmetres respecte de les anteriors edicions així com a la Sònia i la Sílvia pels seus grandíssims resultats tant en la seva categoria com en la seva posició general.

Paral·lelament, a la localitat de Vilalba Sasserra, en Jonathan Quer, en Ferran de la Varga, l’Oriol Masferrer i en Xavier Barceló aprofitaven la marxa de 30 passes de 18 quilòmetres i prop de 1.300 metres acumulats per fer un gran entrenament i gaudir d’un bon dia de muntanya deixant de banda la vessant més competitiva a la que estem acostumats, i és que de tant en tant, poder córrer sense amb els amics sense anar amb el “coet al cul” també resulta molt satisfactori... i no és pas la 1ª vegada en que alguns dels Maasais queden per fer una cursa conjuntament per gaudir-la de manera totalment diferent al que és habitual. Enhorabona!!!