Maasais a la UTMB (Ultra-Trail du Mont-Blanc) i al Trail Valle de Tena

Aquest cap de setmana va ser d’aquells que fan afició. Per una banda, teníem a 4 Maasais que es desplaçaven a Chamonix i Courmayeur per participar en la que diuen que és la cursa de Trail Running més coneguda al món... l’Ultra-trail du Mont-Blanc.

Tres eren els Maasais que hi van prendre sortida. Per una banda, en Marçal Lladó prendria sortida a la modalitat més llarga de 170 quilòmetres i 20.000 metres de desnivell acumulat. Una distància en la que en Marçal ja ens ha demostrat que es desenvolupa molt bé, doncs recordem que venia de ser “finisher” dos mesos enrere a la Ronda dels Cims d’Andorra de 170 quilòmetres i 26.000 metres acumulats. El principal atractiu d’aquesta cursa són els magnífics paratges i la seva indiscutible volta al massís del Mont-Blanc. Sense gaire més a afegir per la nostra part, us adjuntem un breu escrit que el propi Marçal va escriure al grup, un cop vam conèixer la seva lamentable retirada per problemes als peus, els quals el propi Marçal ens descrivia:

UTMB ungla on the fly edition. Al cap d'uns quants cops contra roques va si sem separa una part de l'ungla i m'impedeix caminar. Quines coses que te còrrer per muntanya oi? Amb lo bè que s'està al sofà o al bar fent una cerveseta, manolete pa que te metes! Doncs res, al cap de 63km no puc caminar i abandono al km 64 a un avituallament.
Meteo de somni per mi, gens de fred i calor en alçada.
Molt mal sabor de boca pel traçat, moltíssima pista i asfalt, i gens tècnic. Molta gent animant, que ho feia una festa. Anava molt fort i em sentia bè, a partir del 50 i llargs notava que potser encara no m'havia recuperat de la Ronda dels cims fa dos mesos, lliçó apresa.
Tenir el Mont-Blanc "a tocar" està molt bè però no té res a veure amb el que crec que volen vendre com a la cursa més important del món d'ultra-fons per muntanya.
Un exemple ben preocupant, als avituallaments només podia menjar sopa i fruita. Molt greu tenint en compte que ve gent de tot el món. Res de proteïna vegetal ni fruits secs a granel. Vaig preocupar-me per si hauria d'abandonar per no poder menjar prou calories! Mai hagués pensat que em podria passar en cursa i molt menys en aquesta.
En fi, si torno no serà amb dorsal.
La Ronda dels cims li dona mil voltes, apa ja ho he dit.
L’enhorabona a tots els valents, a tots els voluntaris i personal sanitari.

Tanmateix, els germans Llop, l’Arnau i en Bernat, acompanyats de l’Enric Sarrado, com a 4rt Maasai que feia de “suporter”, prenien sortida  a la CCC (Courmayeur, Champex, Chamonix). A diferència de la modalitat més llarga, aquesta prenia sortida des de la localitat de Courmayeur per finalitzar a Chamonix, idèntica arribada que la UTMB. Aquesta ultratrail tenia un recorregut de 101 quilòmetres i 12.200 metres acumulats. Val a dir que la participació de l’Arnau i del Bernat va ser "de traca i mocador" doncs, no tant sols van aconseguir ser finishers sinó que a banda, van recórrer tot el circuït amb uns magnífics registres a l’abast d’aquells que s’han estat preparant a consciència per assolir aquest objectiu amb les millors condicions i garanties.

Per la seva banda, l’Arnau va ser el primer dels dos germans en arribar a Chamonix, i ho va aconseguir amb un temps de 15:33:01 i com a 58è classificat general en una cursa limitada a 1.900 participants. En Bernat, per la seva part, finalitzava com a 145è a la general amb un temps de 17:33:53. Enhorabona a tots i una ràpida recuperació pel Marçal!!!

Per altra banda, van ser 3 els Maasais que finalment van desplaçar-se al Balneari de Panticosa, punt de sortida del Trail Valle de Tena 4k. Una cursa molt exigent de 47 quilòmetres i 6.600 metres acumulats amb una cota màxima de 2.780 metres corresponent al “Collado de Tebarray” i on el 47% del recorregut transcorria per sobre dels 2.000 metres d’alçada.

Val a dir que per certificar la duresa i exigència tècnica del recorregut, l’organització donava un temps de tall màxim de 18 hores. Per sort, els nostres Maasais Jonathan Quer i Julio Llorente no van necessitar tant temps per cobrir el recorregut, mentre que lamentablement, l’Ignasi Fernández es veia obligat a retirar-se al quilòmetre 32 degut a una ferida a la planta del peu.

Per la seva part, en Jonathan va ser el primer Maasai en creuar la línia d’arribada i ho va fer en un temps de 8:53:05 i com a 27è classificat general i molt content amb les sensacions que havia tingut. Val a dir, com el propi Jonathan ens va confirmar i tal i com ho certificaven la resta de participants, que van patir una manca d’avituallament líquid durant els darrers 15 quilòmetres fins l’arribada... situació que es va veure intensificada donada la “onada de calor” que es patia a la zona i la qual va provocar que el desgast dels corredors fos major en el seu tram final de cursa.

En Julio, el qual també va acabar la cursa molt content, va aconseguir tancar el recorregut amb un temps de 10:40:56 i com a 77è classificat general. Enhorabona als dos Maasais per la vostra cursa i una ràpida recuperació pel taló de l’Ignasi.