dimarts, 21 de juliol de 2015

6 Maasais a l’Olla de Núria i l’Arnau Llop a la Dolomites Skyrace (Itàlia)


Diumenge, els Maasais Francesc Guilana, Óscar Espanya, Sergi Millaruelo, Jaume Berenguer, Eva Montero i Ignasi Fernández enfilaven, a primeríssima hora, al cremallera que els duria fins a Núria. L’organització reclutava als corredors amb més de 1 hora i mitja de marge per poder recollir els dorsals, marcar el material i escoltar el "breafing" tot deixant un marge prudent per poder escalfar com cal.

L’Olla de Núria enguany celebrava la seva 9ª edició i mantenia la distància de 21,5 quilòmetres amb uns imponents 3.880 metres de desnivell acumulat i on el 72% de la cursa transcorre per sobre dels 2.700 metres d’alçada.

No va ser fins les 9 hores del matí, quan l’organització va donar la sortida. De seguida, els corredors encaraven l’exigent pujada al Puigmal (sostre de la cursa amb 2.913m). A dalt del cim, una primera comitiva de supórters Maasai esperaven, amb moltes ganes, als seus companys Maasais que competien per donar-los forces i ànims. Arribats a aquest punt, i amb la pujada més exigent al sarró, tocava anar fent la serra per sobrepassar un total de 14 pics i cims abans no s’encararia la baixada final.

Al pic de Noucreus (2.799m) els esperava una segona comitiva que també els animava i la qual també va ser molt agraïda pels corredors!

La duresa de la prova, no tan sols venia donada pel fort desnivell concentrat en aquesta poca distància sinó pel caràcter d’autosuficiència de la prova, on els corredors no tenien cap punt d’abastiment de cap mena i havien de córrer amb aquell líquid que preveien que necessitarien per cobrir el recorregut amb les màximes garanties.

Finalment, tots els Maasais van aconseguir completar el recorregut amb molt bon temps! El primer a fer-ho va ser en Francesc, amb un temps d’aproximadament 3:08 (a falta de publicar-se les classificacions). Seguidament arribava l’Óscar amb un temps aproximat de 3:13, en Sergi, en Jaume, l’Eva amb un temps aproximat de 3:33 i l’Ignasi a pocs minuts de l’Eva. Us donem l’enhorabona per aquesta gran cursa que heu fet!

Per la seva banda i també en diumenge, l’Arnau Llop va desplaçar-se a la localitat italiana de Canazei (Dolomites) per córrer la Dolomites Skyrace, cursa del campionat del món de 22 quilòmetres i 3.400 metres de desnivell acumulat. En aquest sentit, el propi Arnau ens traslladava el següent:
Varem arribar allà el dijous i allò és espectacular. El poble està a 1400m d'altitud i està envoltat de cims característics de les Dolomites. El divendres, per anar escalfant, vàrem fer el recorregut del KM vertical i vàrem veure arribar els corredors al cim. Espectacular com pugen i com cauen rodons a l'arribar a meta. Ambient de traca i mocador! A la baixada vàrem anar una estona seguint la Forsberg. Dissabte una petita ruta per la Marmolada (la muntanya més alta d'allà i que té una glacera) i cap a recollir els dorsals. Aquí és on haig de començar a explicar coses... jejeje. La inscripció a la Skyrace costava de 60 a 80 euros (dependent del moment en que la fessis), la qual cosa seria una salvatjada si no fos perquè regalen unes La Sportiva Helios a cada participant. A part, al finalitzar la cursa hi ha un dinar com Déu mana (pasta, carn, beguda, postres...). Diumenge la cursa començava a les 8:30 amb més de 900 persones i ens tocava posar-nos a l'últim calaix. Els primers quilòmetres anaven per una pista d'esquí ampla que permetia anar avançant a la gent. Al km 6 arribàvem al Passo Pordoi on els corredors podien recollir els pals per enfilar cap Forcella Pordoi, una zona on pujaves fent ziga-zagues per un terreny ple de grava i que és la imatge que més es veu de la cursa. A partir d'aquí un troç pla per enfilar a Piz Boé, el punt més alt de la cursa amb 3.145m. Aquí arribava amb 1:46. Tot segons el previst! La baixada era la part d'on no sabia ben bé que ens trobaríem... Al briefing ho pintaven molt perillós, jo no ho vaig trobar tant difícil com deien però si que era molt tècnic. Hi havia de tot! Trams amb molta grava (tipus tartera) on anaves fent surf, zones amb corda metàl·lica (tipus via ferrada), un tram que baixaves 500m en 500m, ... en resum molta pedra i de totes les mides. Aquest any no hi havia neu. Al final uns 2km per pista d'esquí on ja podies posar la directa fins arribar a meta. Temps final: 2:57. Posició 195”.
Enhorabona Arnau per aquesta gradíssima cursa en la que vas poder participar!!


Cap comentari:

Publica un comentari

Participa en el bloc i afegeix els teus comentaris: